sábado, 17 de abril de 2010

TEXTOS DIALECTALES: ESTU SE MORRI


De NICOLÁS VALLE MOREA  
 



Estu se morri? (Sigru XX)

Llega el fin de la soledá i Estremaúra revindica hormal parti astiva del proyetu nacional español. Esu comportará el sacrificiu de las lenguas estremeñas, pocu a pocu, hasta los nuestrus días. La rehión tiei el su propiu gobiernu, s’an escrebíu librus n’estremeñu, angunus de calidá, peru la perda del galrantis es ca día mayol i la muerte d’esti bellu palraeru corri lihera. Oguañu, los palrantis con mas idea tiein mas de sesenta añus. La moceá nu conodi el palraeru de los sus pairis i de los sus agüelus, i, pol un casual, si lu conodi, nu lu emprea. N’un fenómenu de perda d’autoestima lingüística, muchus estremeñus niegan la galra de toa la vía i aprueban el castellanu de la radiu i la television (que nu emiti ni un sólu segundu ni n’estremeñu, ni na "fala", ni en portugués).

Seguramenti, l’estremeñu sabi que el palraeru popular es una cosa diferenti a lu que mientan los meyus de comunicación u los forasterus, peru le paredi una lengua de paletus, sin refinamientu. N’esta tristi perda, el poder políticu rehional (Junta d’Estremaúra) nu a hechu ná i muchas vedis a paecíu rehuyil la su responsabilidá moral cola muerti lenta de l’estremeñu. Sólu un detalli nuevu paeci que podría canteal la situación i que podría ayual a la recuperancia de la galra: la superación del sentimientu de soledá con respetu a los otrus españolis i la voluntá política de los estremeñus de promovelsi comu diferentis a los otrus pueblus de la península.